CARLES MAS I PANXITO ARRIBEN AMB EL CONTRAPÀS LLARG DE RIPOLL
En Carles Mas i en Panxito vindran els dies 18 i 25 de febrer, i 14 i 21 d’abril del 2012 a arrodonir, en 4 sessions, el contrapàs llarg de Ripoll que vam començar el curs passat. Fixeu-vos que els dies 18 de febrer i 14 i 21 d’abril no són pas dissabtes de fi de mes.
-En aquests 3 dies esmentats (18, 14 i 21) el taller de contrapàs es farà a la sala gran de la 2ª planta, en els espais annexos de la biblioteca Lambert Mata. L’adreça és carrer 27 de Maig i gairebé fa cantonada amb la carretera de Ribes. El taller serà de 3 de la tarda a 9 del vespre. El preu és de 20€ per una sessió. Si hom s’apunta a les 4 sessions el preu és de 60€.
Les inscripcions
Curs 2011-12
Les inscripcions costen 8€/sessió i tenen una durada de 2 hores.
(excepte pel taller de contrapàs)
Les inscripcions costen 8€/sessió i tenen una durada de 2 hores.
(excepte pel taller de contrapàs)
Les 4Vares EN DANSA
Vares velles reprèn la idea que Al Tall va esbossar a l’àlbum Tocs i vares (Edigsa, 1983): portar els principis de la reproposta* a la màxima expressió, en imitar les maneres antigues de compondre i d’improvisar sobre una sèrie de “vares” (terme que ells mateixos es van empescar, sinònim de “mida”, com allò dels “palos” del flamenc) de la nostra música tradicional, però amb lletres originals que reflectiren la realitat social del moment actual.
*Prové el nom de la riproposta italiana: fer lletres noves tot mantenint la música.
PD. Trobat a la Xarxa posant: al tall vares velles... i acaba sortint:
Contrapàs
“El contrapàs ha arribat als nostres dies amb l’aspecte de dansa religiosa; res de moviments desordenats, ni alegre exaltació. Sembla més una cerimònia ritual que una dansa. De la seva música se n’han pogut reunir una dotzena de versions, amb nombroses variants que presenten un origen comú, compostes de fragments extraordinàriament bells, que contrasten amb d’altres vulgars, d’estil desbaratat, oferint en la seva totalitat una incoherència desconcertant. Antigament executaven la música del contrapàs un cornamusaire i un flaviolaire que tocava la caramella acompanyat d’un petit tamborí, als quals de vegades s’hi afegia un grallaire. Aquests músics se sabien de memòria el contrapàs i el tocaven amb tota l'exactitud possible.
Les notícies que tenim sobre la manera de dansar el contrapàs donen la idea que aquesta dansa litúrgica es degué representar a l’interior del temple. Mentre que els suposats dos coros entonaven el diví o cant on es descriu la Passió de Jesús, un cert nombre d’homes, agafats de les mans en forma semicircular, evolucionaven greument a dreta i esquerra (moviments conservats a la dansa). Segons els episodis expressats pel text, suspenien els moviments transitoris tornant després a executar la ininterrompuda evolució.
A través del temps, el contrapàs degué ser desterrat de l’església per passar a la plaça, on s’ha conservat més o menys autènticament. I en perdre el caràcter religiós, va prendre la nostra dansa aspecte de gentilesa i cortesania, degut sens dubte a la seva cerimoniosa serietat.
Un cop col·locats els músics en un dels cantons de la plaça i els espectadors al seu voltant, es presenten els directors anomenats cap i cua encarregats de guiar i dirigir el contrapàs. Les donzelles, agrupades en un lloc de la plaça, esperen a ser convidades a la dansa. Llavors, el majoral o pavorde, que actua de mestre de cerimònies, rep l’encàrrec del cap de convidar a la balladora que ha de ser la seva parella, portant-la de la mà, el braç aixecat amb gràcia, caminant cerimoniosament, amb pausa, entregant-la al ballador després d’una reverència. Aquest, que és el cap, la pren amb la mà dreta, per poder conservar el primer lloc col·locats al davant de la cobla. Es repeteix la mateixa cerimònia en convidar a la parella del cua, qui la pren amb la seva mà esquerra, per a poder ocupar l’extrem oposat de la cadena. Llavors es retira el majoral i entren la resta de parelles que han de prendre-hi part.
El cap i el cua, o sigui, el director i el subdirector, han de ser hàbils balladors i conèixer perfectament l’enrevessat repartiment dels passos de la dansa que componen el contrapàs, especialment el primer, ja que en depèn una bona o mala execució.
Col·locats tots en filera, la cobla preludia un toc d’atenció, i, mentrestant, agafant els mossos, amb gràcia i respecte, la mà de la seva respectiva parella, li fan donar una gentil i graciosa volta per sota l’arc format pels braços d’ambdós (mudament que a Catalunya s’anomena risto), i seguidament comença la dansa, que es composa de dues figures: la lineal, la corda o cadena formada per les parelles, agafades de les mans, una mica corbada, amb la finalitat de poder fer la volta a la plaça, i el cercle en fer les rodes o rodades.
Al primer contrapàs, que es ballava en sortir de l’església, un cop acabat l’ofici diví, es convidava a ballar a la muller o a la filla de l’alcalde, jutge o pavorde; després seguien els públics o populars, segons l’ordre de la major quantitat oferida a la subhasta.
Tal es el contrapàs llarg, del qual ha derivat el contrapàs curt, o meitat de llarg, el cerdà i altres. El contrapàs llarg era popular al Pirineu oriental; sobretot al Vallespir, Camprodon, l’Empordà i la Garrotxa, on es ballava cerimoniosament a la festa major. I antigament es ballava tot cantant el diví, que abans de convertir-lo en contrapàs curt, durava un mitja hora. Però en escurçar-se, es continuà cantant la romança sacra, si bé més senzilla que la primera.
Una variant del contrapàs curt és el contrapàs de la pila, que, llevat d’algunes modalitats, era típic a tots els pobles de la vall del Flamisell, des de Salàs, Sarroca de Bellera, Pauls (Pallars), Malpàs o altres pobles de la Llevata, Sarroqueta, Durro i Tahull (Ribagorça), poble on encara es balla cada any per la festa major, el tercer diumenge de juliol (Tahull, 1948).
El ball de Santa Anna, o contrapàs d’Andorra, és així mateix una altra variant del contrapàs, molt semblant al pallarès.”
Ramon Violant i Simorra. El Pirineo español, Vida, usos, costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece. Capítulo XIII, Representaciones, danzas y deportes, Any 1949, Editorial Plus ultra, Madrid, pag. 638-641
Les inscripcions
Curs 2010-2011
Les inscripcions són trimestrals:
1r trimestre: 20 euros. 2 sessions. Últims dissabtes d'octubre i novembre.
Els i les amants de la dansa que vulgueu ajudar-nos a refer el trencaclosques podeu fer el pagament fins al 15 d'octubre a la recepció de l'Hotel d'Entitats o Centre Cívic de Ripoll.
Per qualsevol dubte podeu escriure un correu a lesquatrevares@gmail.com
Les inscripcions són trimestrals:
1r trimestre: 20 euros. 2 sessions. Últims dissabtes d'octubre i novembre.
Els i les amants de la dansa que vulgueu ajudar-nos a refer el trencaclosques podeu fer el pagament fins al 15 d'octubre a la recepció de l'Hotel d'Entitats o Centre Cívic de Ripoll.
Per qualsevol dubte podeu escriure un correu a lesquatrevares@gmail.com
La programació
25 de setembre: Taller d’obertura dins els actes de la Festa de la Diversitat, a la Plaça de l’Ajuntament de 5 a 6 de la tarda. El mestre ballador Jordi Palou ens demostrarà balls cerdans i sardana curta.
30 d’octubre: Primer taller (Casal Cívic, de 4 a 6 de la tarda) en què en Ferran Vila reprèn la sardana curta i segueix amb la jota tarragonina.
*27 de novembre: El segon taller (Casal Cívic, de 4 a 7) serà un monogràfic sobre el contrapàs amb una part d’exposició sobre la història del contrapàs i les variants del territori i una altra de demostració de les danses vives de Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Pallerols, Sant Vicens de Torelló i Prats de Molló.
Per acabar el cicle (de 6 a 7), un berenar (coca i moscatell) i música en viu amb Randellaires voluntaris per repassar cadascuna de les vares.
***
29 de gener: Primer taller de trimestre. Tornem als balls plans i cerdans amb nou tallerista i noves figures. La següent hora es dedica a la sardana curta.
26 de febrer: Segon taller que es dedica a un aprofundiment del ball de bot i ball jota.
**26 de març: Taller de fi de trimestre dedicat al contrapàs. Provarem de convocar els mestres balladors Carles Mas o Joan Serra, únics al país en aquest ensenyament. Per la cloenda: berenar i repàs de les quatre vares amb música en viu de Randellaires.
***
30 d’abril: Ball pla/cerdà i sardana curta
28 de maig: Sardana curta i Ball de bot /jota
***25 de juny: Presentació del contrapàs llarg de Ripoll i cloenda.
***
La temporització
Aquest any s’ha pensat en una estructuració cíclica de durada anual però repartida en tres trimestres. És cíclica perquè cada període repassa cadascuna de les vares i cada taller reprèn la temàtica de l’anterior. Els dies de taller s’escauen cada dissabte de fi de mes (en connexió amb les trobades de balladors de l’Oca Rosa els diumenges consecutius). El calendari quedaria així:
1er TRIMESTRE 2on TRIMESTRE 3er TRIMESTRE
25 de setembre 29 de gener 30 d’abril
30 d’octubre 26 de febrer 28 de maig
*27 de novembre **26 de març ***25 de juny
D’ençà de molts anys els grups de ball i dansa que estimen les tradicions han espargit dins de Catalunya cants i ballades que recullen amb massa timidesa la tradició del país on vivim. Ara, encetem una il·lusió que ha estat covada durant molt temps: sentir, refer i actualitzar allò que sabem de la nostra tradició més remota.
LES 4 VARES és un retrobament amb les danses del país antic que som i que no volem perdre: balls plans i cerdans, sardanes curtes, balls de bot i jotes i també contrapassos. Melodies vernacles i ritmes guiats per la destresa d’un ballador expert que ens acompanya en la recerca de noves figures per avançar cap a la modernitat. Tot sigui perquè les belles tonades i músiques que tenim es puguin tornar a sentir i siguin renovades. Perquè les velles músiques necessiten de gent que les amanyagui i les mastegui amb tendresa. I que així sigui d’ara en endavant!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)