El ball pla és una forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat de Catalunya, on fou molt estesa sobretot durant el segle XIX i on ha deixat testimoniatges des del segle XVII. Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l'absència de salts.
A la primera part, o començament, les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l'esquerra de la balladora. A la segona part, o caiguda, ballador i balladora dansen l'un de cara a l'altre, s'acosten, s'allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames. És freqüent en el ball pla el moviment anomenat rístol, o giravolt de la balladora sobre si mateixa i sota el braç que el ballador li enlaira per fer-li com un pont. Amb el crit i la realització del rístol, s'incorpora una nova parella al ball ja començat, sempre obert. Molt sovint el ball s'acaba amb una precipitació del ritme que convida a saltar.
A la primera part, o començament, les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l'esquerra de la balladora. A la segona part, o caiguda, ballador i balladora dansen l'un de cara a l'altre, s'acosten, s'allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames. És freqüent en el ball pla el moviment anomenat rístol, o giravolt de la balladora sobre si mateixa i sota el braç que el ballador li enlaira per fer-li com un pont. Amb el crit i la realització del rístol, s'incorpora una nova parella al ball ja començat, sempre obert. Molt sovint el ball s'acaba amb una precipitació del ritme que convida a saltar.
El ball cerdà ha estat un ball típic a moltes poblacions catalanes fins a finals del segle XX. No se sap d’on prové el seu nom, tot i que s'especula que podria venir del topònim Cerdanya. L'origen del ball actual se situa al segle XVII, com altres balls d'igual cadència i punteig, però els estudiosos creuen que s'origina en la transformació d'un ball més primitiu que faria al·lusió a un himne solar.
El ball cerdà ha estat un ball típic a moltes poblacions catalanes fins a finals del segle XX. No se sap d’on prové el seu nom, tot i que s'especula que podria venir del topònim Cerdanya. L'origen del ball actual se situa al segle XVII, com altres balls d'igual cadència i punteig, però els estudiosos creuen que s'origina en la transformació d'un ball més primitiu que faria al·lusió a un himne solar.
S'ha mantingut al llarg del temps quasi sense grans alteracions. El Ball Cerdà és una dansa popular de caràcter cerimoniós, una de les més populars de Catalunya, variant del ball pla i que estava molt estesa per l'alta muntanya, als Pirineus, sobretot el dia de festa major. Precisament per estar molt estesa, té moltes variants: generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles que executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final.